A les 5:15 sona el despertador, ens canviem i a buscar els dorsals. Decideixo fer la marxa amb un tallavents i un cinturó d'hidratació on em col·loco un bidó d'aigua, un gel i uns ibuprofenos pel que pugui passar. Amb ple procés de recuperació del meu turmell la idea era acabar la marxa disfrutant del paisatge en menys de 10 hores, aixi que son les 6 i la marxa comença.
Començo amb el meu germà Marc trotant a bon ritme. Els primers kilòmetres son baixada aixi que ràpidament arribem al poble de Viliella on hi ha el primer avituallament. Una mica de liquid i continuem trotant i caminant a bon ritme fins al segon avituallament al Prat Xuïxirà. Fa estona que el camí ja puja, i no ho deixara de fer fins al Port de Vallcivera al km 18.4 on arribem amb poc menys de 3 hores. A partir d'aquí tocar apretar les dents. El meu germà s'escapa a la baixada... no el veure fins a l'arribada. M'encanten les baixades, disfruto corrents i saltant de pedra en pedra però he d'anar amb compte amb el meu turmell aixi que baixo caminant i trotant en algun tram. Baixar d'aquesta manera em fa carregar molt els genolls i als pocs mettres el genoll dret es comença a queixar. De tant en tant m'aparto del camí per deixar passar a marxadors que m'avancen sense problemes. El paisatge es brutal. Amb poc més de 5 hores arribo al avituallament de les Escaldes (km 31) , hi arribo molt tocat... el turmell em fa mal i els genolls m'estan matant, sort del bastons que duc!!! Últimament m'estic acostumant a patir dolor i no m'agrada. És una mica frustrant no poder tirar a saco i disfrutar de les baixades per culpa de les lesions. De pulmons i forces vaig sobrat, pero les meves articulacions son, com diria el meu aví, de "pixarringa"!
Al avituallament de les escaldes m'hi estic una bona estona, menjo un entrepà, molta fruita, molt de líquid i em trec les pedres de les bambes. Un cop recuperat em poso de peu, em miro els genolls i els hi demano que em deixin arribar a Cap de Rec.
Agafem una tram de carretera per arribar al trencall que ens conduirà al Port del Perafita, una ascensió per la vall de Madriu (patrimoni per la Unesco) amb 1365 metres de desnivell positiu en uns 7 km. A les pujades els genolls no em molesten gaire aixi que pujo a bon ritme, avanço algun marxador. A mig camí em prenc el gel que duia i omplo el bidó al riu que baixa amb força. El paisatge torna a ser espectacular, Andorra a part de les tendes i l'esqui té grans indrets com aquest. Vaig pujant i penso en la baixada que m'espera fins a l'arribada, no se si serè capaç però un cop aquí no puc parar. Abans d'arribar al coll hi ha un petit prat on hi ha el refugi de Perafita. El genoll dret diu prou... en pujada es pot aguantar però en pla no el puc doblegar, ni tans sols puc caminar. Em quedo dret, parat, pensant que puc fer... em tombo a terra i faig algun estirament. Vull deixar de pensar en la baixada que m'espera però no puc. Amb l'ajuda dels bastons arribo a l'ultim tram de pujada fins al coll. M'enganxo a un grupet i arribem junts a dalt. Contemplo les magnifiques vistes. Al darrera hi deixem Andorra i al davant hi trobem Catalunya... no m'entretenc gaire, ara toca baixar. Ho faig com puc, m'adjudo amb pals i les mans per alliberar una mica els genolls, deixo passar a altres corredors... Arribo caminant a l'ultim avituallament, al Refugi dels Estanys de la Pera. Menjo una magdalena i molt de liquid. Veig cotxes i una pista... ¿I si em retiro? Estic una mica cansat de tant de patiment però just aleshores arriba un company molt tocat. S'estira a terra... la gent del avituallament li aconsella retirar-se, ell diu que no... això em dona forces. Cony!!! ¿Ara pujaràs a un cotxe? ¿A poc més de 9 km de la meta? I una merda! M'aixeco i ataco els últims kilòmetres content. Sembla menida com funcioan el cervell humà, fins hi tot puc trotar per la llarga pista que ens porta fins a l'ultim sender per arribar a Cap de Rec. Al sender ja ni salto els rierols ni evito el fang... només tinc a la ment Cap de Rec... sembla que senti musica... si!!! és musica! darrera d'aquest arbres ha d'haber-hi el regufi! Hi arribo trotant despres de10 hores 23 minuts. Allà m'hi espera la família!!! El meu germa a fet 8 hores 48 minuts! Una altre repte aconseguit i un altre passet per la cavalls del vent! Ara toca recuperar-se. Fa 3 dies de la marxa i encara camino en plan Robocop!!! jajaja!!!!
Moltes gracies als organitzadors i als voluntaris. Sense ells tot això no seria possible. L'any que bé segur que repeteixo. La marxa més maca que he fet. Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada