La travessa de l'any passat va ser la primera marxa de muntanya que vaig fer. Engrescat per un amic de la feina, en Sergi, em vaig apuntar juntament amb un altre company de feina (Dani). Ens ho vem agafar amb calma, disfrutant del camí i dels avituallaments. 12 hores després de sortir d'Aiguafreda arribavem a Gualba. Vaig trigar dies a tornar a caminar amb normalitat. Aquest any era diferent, portava temps entrenant molta muntanya, em sentia amb força. Volia baixar de les 7 hores i just dues setmanes abans, al mateix Montseny baixant del Matagalls cap a Sant Marçal vaig patir un esquinç al turmell dret. Repòs i a veure com responia el turmell per a la travessa.
Veient com anava el turmell cambiava d'idea. Ja no volia baixar de les 7 hores, simplement volia acabar intentant córrer on pogués. Com l'any passat vaig dormir a casa del Sergi a Gualva. La nit va ser mogudeta... la 4º champions del Barça s'havia de celebrar així que a les 12 anava al llit i a les 3:15 sonava el despertador. A les 4 sortia amb el bus de Gualba per arribar a Aiguafreda a les 4:45. A les 5 en punt la sortida. Veien com estava decideixo pujar fins a Tagamanent a ritme suau, en fila india amb la resta de corredors per l'estret sender. Encenc el nou frontal Led Lencer H7 i es fa la llum!!!!! jajaja! Impressionant! Fins hi tot em feia una mica de vergonya anar amb aquell tros de llum sortint del meu cap! Un cop a Tagamanent fitxo i decideixo trotar fins a Collfornic. Em sento bé, el turmell en pla no em fa mal. Troto al pla i a les baixades, i camino ràpid a les parts on el pendent és més fort. Arribo a Collfornic, bec una mica d'aigua i enfilo la pujada al matagalls amb un dònut a la mà... mala idea. Faig dues mossegades i el tiro... no m'entra res i fins a dalt del matagalls no aconsegueixo tragar-me el tros de dònut que passejo per la boca desde l'avituallament de Collfornic. Ara toca la baixada fins a Sant Marçal... m'agraden les baixades. A les curses acostumo a adelantar a la gent a les baixades però amb el turmell com esta no puc baixar corrents aixi que decideixo baixar trotant o caminant si fa falta. Al genoll dret em comença a fer mal i a mitja baixada CRACK!!! Em torno a torçar el turmell dret. M'aturo, crido, gairebé ploro... em prenc un Ibuprofeno i decideixo arribar fins a Sant Marçal i abandonar allà. Baixo caminant i m'adelantant molts companys. Tots em pregunten si estic bé, tots m'animen... gracies!! Arribo a Sant Marçal com puc... a l'Ambulància hi ha un noi amb rascades aixi que m'espero per ser atés del turmell... i m'entres m'espero... que collons!!!! un altre Ibuprofeno i cap amunt!! A per les Agudes!! En pujada puc suportar el dolor i potser quant em toqui tornar a baixar els Ibus ja han fet efecte...
La pujada a les Agudes la faig amb un grupet. Una pujada molt maca, dura pero amb grans vistes i amb grimpada inclosa. Fitxo a dalt de les Agudes i arribo fins al Turo de l'home intentant no perdre de vista els altres corredors que duc davant. Els genolls ja no em fan mal... el turmell horrible. En terreny pla es pot suportar però en terreny irregular el dolor es intens i el perill d'una altre torçada em fa anar amb compte. Al avituallament del Turo de l'Home menjo fruita... plàtan, síndria i taronges. Agafo força pels últims 15-16 km's de baixada
En la baixada fins a Gualba adelanto algun corredor i algun altre m'adelanta a mi. El turmell segueix amb dolor però el cami de baixada es força bo i tret d'algun tram pedregos on haig de caminar puc correr o trotar la resta de camí. Passo pel pantà de Santa Fe amb un somriure, ho aconseguiré! L'ultim tram de pista abans d'arribar al poble de Gualba s'hem fa etern... 3 kilòmetres a ple sol a una pista ample, al dolor al turmell si suma dolor a les ungles dels dits. Em tiro l'aigua que em queda per sobre i arribo a Gualba amb 7 hores 42 minuts...
No és la millor cursa que he fet però segur que és de la que estic més satisfet. A l'arribada botifarra i molta aigua mentres contemplo les dues ungles dels dits gordos completament negres...
De tornada cap a casa estic content i orgullós de mi mateix. El running, i en aquest cas el Trail Running és un esport, una afició on només tu ets poses els límits. Tu i la muntanya... la posició i el temps que fas al final és secundari. El que has viscut abans, durant i després de la cursa és el que al final et quedes. El teu cap i el teu cervell et fan arribar o no al final. Se que "només" van ser 46 km però per mi van ser més de 7 hores de lluita, un altre pas cap a la cavalls del vent...
Gass!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada