A les 8 del mati ens llevàvem per esmorzar. Pastís d'hidrats, aigua i beguda isotònica. La motxilla ja l'havia preparat la nit anterior així que a les 9:15 ja estàvem al mig del poble disfrutant de l'ambient. Foto de rigor amb tota la comitiva de Sitges i cap a la plaça porxada per passar el control de sortida. Allà coincidim amb el Miguel Heras, quatre paraules i a comentar L'estratègia amb els altres tres del grup garrafenc. El Marc, l'Alex i el meu germà Marc. Decidim començar amb calma per arribar frescos a Prat d'Aguilo peró intentar fer-ho de día, abans de les 8. Sona la banda sonora de l'ultimo mohicano i es dona la sortida. Gasss!! La gent crida i aplaudeix, és estrany però no estic gens nerviós, anem a intentar acabar i coneixent la zona i el nostre ritme no em preocupen els temps de tancament dels avituallaments, el que em preocupa és si el meu cos aguantarà els 85 km i mes de 12.000 metres de desnivell acumulat... no ho tinc gens clar. La meva primera ultra...
 |
| Sitgetans a la cavalls |
La pujada fins al Rebost la fem còmodament. Anem a la cua del pelotón i pel sender tampoc es pot adelantar aixi que reservem forces, arribo amb mon germà amb 1h 37 minuts, decidim no aturar-nos, agafo un tros de plàtan i continuem cap al Niu de l'Aliga. Anem frescos i a un ritme molt còmode, amb 3 hores i 7 minuts arribo al Niu. Allí si que m'aturo. Omplo les ampolles, bec cocacola, menjo alguna cosa i a continuar. Just al principi de la baixada del Niu rellisco i aterro amb el genoll i els pals, per sort no m'he fet res. Una rascada al genoll esquerra i un pal mig torçat. M'aixeco i començo a adelantar a algun corredor. Em sento més còmode baixant que pujant. Em deixo anar i volo cap avall.
 |
| De camí cap al Niu de l'Aliga |
 |
| Continuant el cami cap al Niu |
Abans d'arribar al Serrat de les Esposes una llaga al taló esquerra em comença a fer la guitza. No puc córrer còmodament però no em puc queixar, genolls i turmells estan perfectes encara que arribo al serrat amb una lleugera pajara. Sort del públic! A punt d'arribar veig un grupet que crida Jordi... l'esther ha anat fins al serrat per animar!!! Amb la Leti, l'Oscar, l'Aroa, el Sergi, el Xavi... un luxe!!!!!! Just arribo jo que mon germà marxa del refugi.
 |
| Arribant al Serrat. |
No m'entra res però se que he de menjar aixi que agafo plàtan, pa amb tomàquet i formatge ... i molta beguda. Aigua, cocacola i isostar. Carrego les ampolles i cap a Cortals. Les forces semblen que m'abandonen, m'enganxo a un corredor i així arribo a Cortals amb 6 hores i 44 minuts. Allà em torno a trobar a mon germà, em diu que m'espera però li dic que no, que tiri que necessito descansar. Torno a intentar menjar alguna cosa però no hi ha manera. El que si que faig és beure molt. En altres curses he patit alguna rampa i calambres aixi que em prenc un preparat de magnesi per curar-me en salut. Sembla que el descans ha anat perfecte. Surto de Cortals amb forces renovades i corro cap a Prat d'Aguiló on se que hi tornaré a trobar a l'esther i tot el grup de Sitges que ens han vingut a animar!
Abans d'arribar a Prat d'Aguiló atrapo al meu germà... va tocat així que m'enganxo a ell i fem junts els últims km's abans d'arribar al refugi. El Marc (mon germà) porta una càmera aixi que em poso a davant seu i pensant que esta granant començo a córrer desesperadament!!! Saltant les pedres, volant pel sender... vull que quedi un vídeo guapo... i el cabron no estava gravant!!!!! Jajaja!!!! Entre risses i frases de l'estil "ets un cabrón" arribem al refugi de Prat d'aguilo. Hi ha l'esther i tota la tropa que desde les 10 del mati ens estan seguint per tot el recorregut... ara són les 19:24 i comença a fresquejar així que ens cambiem i reposem forces amb un caldo calent i uns macarrons. Quant començo a pujar cap al pas del gossolans ja es fa fosc però espero a encendre el frontal... quin paisatge!!!! El sol s'amaga per darrera del cadi dibuixant la seva silueta en el cel vermell... brutal!!! Miri enrera o cap el pas del gossolans es dibuixa una serp serpentejant de frontals...
 |
| Recuperant energia a Prat d'Aguiló |
A partir d'aquí em sento molt bé. No em fa mal res i un cop assolit el pas del gossolants començo a córrer amb força. Estic ple d'energia i tot i sabent que encara falta la meitat se que acabaré! D'aquí fins a Gressolet adelanto a molta gent. Les cames responen i córrer de nit es una experiència única. Hi ha moments que vas tot sol, corre'ns per un sender enmig d'un bosc amb només la llum del teu frontal i mirant de tant en tant el cel estrellat. De veritat que de totes les curses que he fet és el millor tram, el que més he disfrutat amb diferencia. Portar més de 50 km a les cames i tenir la sensació que acabes de començar a córrer es únic. Ara entenc una frase d'un tal Kilian que deia que per ell córrer es com respirar, es fa sense pensar... així em sentia jo. Corre'ns amb unes forces que no s'havia que tenia i pensant amb la sort que tenia de poder fer-ho... no notava les cames ni el cos, només anava de fita en fita disfrutant, em sentia poderós... en fi... pell de gallina.
Però ja sabem que jo no soc el tal Kilian... i a la pujada dels empedrats just arribar al refugi de sant jordi vaig tornar a ser un mortal més. El cansansi desprès de 73 km (16 hores i 33 minuts) reapareixia. Els quàdriceps ja els tenia tocats i feia dues setmanes havia fet els últims 11-12 km de la cursa en un entreno i sabia que tocaria patir a la baixada. Allà, assegut al sant jordi amb un got de caldo calent a les mans vaig decidir que volia acabar sense importar el temps, així que en comptes de córrer em vaig agafar els últims kilòmetres amb calma. Una ultima pujada per salvar el coll d'escriu i últims kms fins a baga. Aquí em van adelantar alguns corredors... fins que un d'ells es posa a cridar com un puto boig i a saltar davant meu... el Marc!! Mon germà!! Jajaja! Això m'anima i torno a trotar amb ell comentant la cursa i les sensacions per arribar a baga junts amb un temps de 18 hores 49 minuts!!!! Posició 304 dels més de 750 inscrits!!! A la meta com no podia ser d'una altre manera hi havia l'esther.... Gracies!!!!!!
I gracies també a tots els voluntaris de tots els avituallaments... quina feina més ben feta!! Felicitats!!!!!! Un deu per tots ells!!!!!
L'any que ve segur que repeteixo....
Gasss!!!
