A les 8 del mati ens llevàvem per esmorzar. Pastís d'hidrats, aigua i beguda isotònica. La motxilla ja l'havia preparat la nit anterior així que a les 9:15 ja estàvem al mig del poble disfrutant de l'ambient. Foto de rigor amb tota la comitiva de Sitges i cap a la plaça porxada per passar el control de sortida. Allà coincidim amb el Miguel Heras, quatre paraules i a comentar L'estratègia amb els altres tres del grup garrafenc. El Marc, l'Alex i el meu germà Marc. Decidim començar amb calma per arribar frescos a Prat d'Aguilo peró intentar fer-ho de día, abans de les 8. Sona la banda sonora de l'ultimo mohicano i es dona la sortida. Gasss!! La gent crida i aplaudeix, és estrany però no estic gens nerviós, anem a intentar acabar i coneixent la zona i el nostre ritme no em preocupen els temps de tancament dels avituallaments, el que em preocupa és si el meu cos aguantarà els 85 km i mes de 12.000 metres de desnivell acumulat... no ho tinc gens clar. La meva primera ultra...
 |
| Sitgetans a la cavalls |
La pujada fins al Rebost la fem còmodament. Anem a la cua del pelotón i pel sender tampoc es pot adelantar aixi que reservem forces, arribo amb mon germà amb 1h 37 minuts, decidim no aturar-nos, agafo un tros de plàtan i continuem cap al Niu de l'Aliga. Anem frescos i a un ritme molt còmode, amb 3 hores i 7 minuts arribo al Niu. Allí si que m'aturo. Omplo les ampolles, bec cocacola, menjo alguna cosa i a continuar. Just al principi de la baixada del Niu rellisco i aterro amb el genoll i els pals, per sort no m'he fet res. Una rascada al genoll esquerra i un pal mig torçat. M'aixeco i començo a adelantar a algun corredor. Em sento més còmode baixant que pujant. Em deixo anar i volo cap avall.
 |
| De camí cap al Niu de l'Aliga |
 |
| Continuant el cami cap al Niu |
Abans d'arribar al Serrat de les Esposes una llaga al taló esquerra em comença a fer la guitza. No puc córrer còmodament però no em puc queixar, genolls i turmells estan perfectes encara que arribo al serrat amb una lleugera pajara. Sort del públic! A punt d'arribar veig un grupet que crida Jordi... l'esther ha anat fins al serrat per animar!!! Amb la Leti, l'Oscar, l'Aroa, el Sergi, el Xavi... un luxe!!!!!! Just arribo jo que mon germà marxa del refugi.
 |
| Arribant al Serrat. |
No m'entra res però se que he de menjar aixi que agafo plàtan, pa amb tomàquet i formatge ... i molta beguda. Aigua, cocacola i isostar. Carrego les ampolles i cap a Cortals. Les forces semblen que m'abandonen, m'enganxo a un corredor i així arribo a Cortals amb 6 hores i 44 minuts. Allà em torno a trobar a mon germà, em diu que m'espera però li dic que no, que tiri que necessito descansar. Torno a intentar menjar alguna cosa però no hi ha manera. El que si que faig és beure molt. En altres curses he patit alguna rampa i calambres aixi que em prenc un preparat de magnesi per curar-me en salut. Sembla que el descans ha anat perfecte. Surto de Cortals amb forces renovades i corro cap a Prat d'Aguiló on se que hi tornaré a trobar a l'esther i tot el grup de Sitges que ens han vingut a animar!
Abans d'arribar a Prat d'Aguiló atrapo al meu germà... va tocat així que m'enganxo a ell i fem junts els últims km's abans d'arribar al refugi. El Marc (mon germà) porta una càmera aixi que em poso a davant seu i pensant que esta granant començo a córrer desesperadament!!! Saltant les pedres, volant pel sender... vull que quedi un vídeo guapo... i el cabron no estava gravant!!!!! Jajaja!!!! Entre risses i frases de l'estil "ets un cabrón" arribem al refugi de Prat d'aguilo. Hi ha l'esther i tota la tropa que desde les 10 del mati ens estan seguint per tot el recorregut... ara són les 19:24 i comença a fresquejar així que ens cambiem i reposem forces amb un caldo calent i uns macarrons. Quant començo a pujar cap al pas del gossolans ja es fa fosc però espero a encendre el frontal... quin paisatge!!!! El sol s'amaga per darrera del cadi dibuixant la seva silueta en el cel vermell... brutal!!! Miri enrera o cap el pas del gossolans es dibuixa una serp serpentejant de frontals...
 |
| Recuperant energia a Prat d'Aguiló |
A partir d'aquí em sento molt bé. No em fa mal res i un cop assolit el pas del gossolants començo a córrer amb força. Estic ple d'energia i tot i sabent que encara falta la meitat se que acabaré! D'aquí fins a Gressolet adelanto a molta gent. Les cames responen i córrer de nit es una experiència única. Hi ha moments que vas tot sol, corre'ns per un sender enmig d'un bosc amb només la llum del teu frontal i mirant de tant en tant el cel estrellat. De veritat que de totes les curses que he fet és el millor tram, el que més he disfrutat amb diferencia. Portar més de 50 km a les cames i tenir la sensació que acabes de començar a córrer es únic. Ara entenc una frase d'un tal Kilian que deia que per ell córrer es com respirar, es fa sense pensar... així em sentia jo. Corre'ns amb unes forces que no s'havia que tenia i pensant amb la sort que tenia de poder fer-ho... no notava les cames ni el cos, només anava de fita en fita disfrutant, em sentia poderós... en fi... pell de gallina.
Però ja sabem que jo no soc el tal Kilian... i a la pujada dels empedrats just arribar al refugi de sant jordi vaig tornar a ser un mortal més. El cansansi desprès de 73 km (16 hores i 33 minuts) reapareixia. Els quàdriceps ja els tenia tocats i feia dues setmanes havia fet els últims 11-12 km de la cursa en un entreno i sabia que tocaria patir a la baixada. Allà, assegut al sant jordi amb un got de caldo calent a les mans vaig decidir que volia acabar sense importar el temps, així que en comptes de córrer em vaig agafar els últims kilòmetres amb calma. Una ultima pujada per salvar el coll d'escriu i últims kms fins a baga. Aquí em van adelantar alguns corredors... fins que un d'ells es posa a cridar com un puto boig i a saltar davant meu... el Marc!! Mon germà!! Jajaja! Això m'anima i torno a trotar amb ell comentant la cursa i les sensacions per arribar a baga junts amb un temps de 18 hores 49 minuts!!!! Posició 304 dels més de 750 inscrits!!! A la meta com no podia ser d'una altre manera hi havia l'esther.... Gracies!!!!!!
I gracies també a tots els voluntaris de tots els avituallaments... quina feina més ben feta!! Felicitats!!!!!! Un deu per tots ells!!!!!
L'any que ve segur que repeteixo....
Gasss!!!
Hola bones.
ResponEliminaEn dic Oscar i serà el meu primer ultra.
Aquest dissabte e pujat i baixat de baga al Niu i me e acollonit, de fet el meu pensament des de ahir es ; si ja me e patit en aquest 27 km podre afrontar tota la cursa??? no se tens algun consell?
Merces i canya.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaHola Oscar, de fet si mires el perfil la pujada que vas fer és la més dura de tot el recorregut. Algun consell?
ResponElimina- Anar ben entrenat... deixant com a mínim la ultima setmana per descansar amb algun trote o similar i a l'anterior no fer cap burrada. I enfocar l'entrenament a acumular desnivell i hores més que velocitat i mitges per km elevades.
- Estudiarse el perfil, avituallaments, temps de pas...
- Anar amb tot el material super revisat. No estrenar res! Bambes, mitjons, pantalons... una butllofa al km 20 es soportable pero al km 70 es pot fer insoportable.
- No sortir al sprint. Si no vas a fer temps jo m'agafaria el primer tram del niu i la baixada fins al serrat de les esposes a un ritme molt comode, sino ho pots pagar despres.
- Hidratarse... meitat isotonic i meitat aigua, a part de caldo, cocacola... el que et vagi bé. I menjar si etg ve de gust, encara que a mi mai m'entra res!
- Portar només el necessari a la motxilla. Jo vaig pecar de previsor. Portaba menjar que tal com va sortir de casa hi va arribar... sencer. Els bastons, tallavens, buff, gorra, ibuprofens, i algun gel o suplement que usis normalment.
- I sobretot mentalitzarse del que vas a fer és dur. Hi haurà moments que pensaras en abandonar pero has de continuar! Segur que al cap de 1-2 hores ha passat el pajaron i et recuperes! Arribar a la meta ho val!. Molta sort!
Mercès Jordi.
EliminaA veure que tal.
SALUT
Bones Jordi.
EliminaEspero no molestar, però necesito xarrar amb algú que ja la a fet.
Aquest Diumenge i Dilluns vam anar a entrenar al circuit , voliem fer-la sensera pero ens vam perdre en el tram d'enllaç entre Baga i el Rebost i al final sols vam fer fins Cortals i l'endema vam decidir fer de Cortals al creuamnet entre Sant Jordi i Prats i de Sant Jordi a Bagá.
Ens em frustrat una mica per les dues perdues l'altre va ser baixant al serrat i jo vaig patir una mica del peu dret. Oi que sols queda un tram durillo que es el de Prats al pas de gosolans? (tenin en compte que a partir del serrat tot es fara dur.), volem tornar a pujar a començament de Setembre per treuren,s la espina i anar mes motivats el dia de la carrera.
Bueno com sempre demanante consell jejejej, Perdona noi però es l'unic blog que e trobat i que em mola la teva explicacio de la cursa.
SALUT.
Bones! just acabem d'arribar de Bagà.
EliminaEl tram de Cortals a Prats es durillo, per mi és el darrer tram dur despres de la pujada de Bagà al Niu.
De Prats al pas dels gossolans son 400 metres de desnivell de cop... pero vaig patir més a la pujada al Sant Jordi pels empedrats. Un cop al pas dels gossolans, si queden forces, es pot correr molt! Les baixades que queden no son gaire tecniques, tret potser d'un tram del estassen a gressolet que es molt dret. Fa uns dies vaig fer un entreno per la cavalls que podrieu agafar com a idea pel setembre: Pujada pels empedrats fins al Sant Jordi, i del sant jordi tallem cap al coll de pendis per agafar cavalls direcció a Prats. Just quan el sender comeñça a baixar cap a prats jo vaig tallar per estalviar la baixada a Prats i la pujada al Pass dels gossolans, enlleçant una altre vegada la cavalls al coll de la Bauma fins al Sant Jordi. http://www.movescount.com/moves/move7078912
Sobre el paper un cop es puja al pas dels gossolans les pujades que queden no són molt dures, pero amb el cansament acumulat es poden fer eternes!
I sobre la perdua... tranquils! De baga al Rebost el cami no esta marcat fins al Paller de Dalt i és molt confús, i per baixar al Serrat hi ha varies opcions. Aquest anys es diferent a la de l'any passat.
Ens veiem a la cavalls!
Bones Jordi.
EliminaDons nosaltres tornem a pujar el 15.
La tornarem a fer però aquest cop amb GPS i mirant de imprimir ritme.
ESpero que estigui tot una mica mes humit per que jo vaig flipar amb la de pols que hi ha pel cami mai havia vist tan seca aquesta part.
SALUT i MERCES.
Ens veiem el 29.
compi , en dic Lluís i aquest sera el primer any i la primera ultra , he tingut la sort de sortir selecionat al sorteig , buff .
ResponEliminatotal podries si us plau adraçarme per portar una pauta per fer-ho i acabar rn condicions, en referixo a un pla de entreno , moltes merçes
Hola Lluís! Felicitats per la plaça a la Cavalls! Jo també he tingut sort al sorteig així que ja de camí a la meva tercera cavalls!
EliminaSobre el que em preguntes et puc donar algun consell pero pensa que sóc totalment amateur, autodidacta i gens organitzat amb els entrenaments així que em sembla que faig més el que tinc ganes de fer que el que hauria de fer.
A mi el que em va millor per afrontar aquestes curses és entrenar a la muntanya i amb desnivell. Has de tindre una bona base atletica, esta clar, pero és importantissim tindre els musculs acostumats a la caña que li fotaras pels senders del Cadi i tot i així segurament a mitja baixada cami de Gressolet desitjaras que arribi ja la pujada! jaja!! i al revés!
Resumint: abans de la cursa intenta continuar amb l'entrenament que sempre has fet pero introduint sortides a la muntanya més llargues. No parlo de km's sino de temps i desnivell. Aquest cap de setmana vem fer 27 km's per la zona del Cadi en gairabé 5 hores i mitja... son pocs kilometres pero amb bastant desnivell (uns 3600m) i zones tecniques, un entrenament perfecte. També pots aprofitar les curses com un entrenament... jo m'apunto a curses de fins a 50 km's com entrenaments. Son tirades llargues, per muntanya, amb avituallaments i bon ambient.
I el dia de la cursa el de sempre: no estrenar res, tindreu tot a punt dies abans, mira la previsió del temps... i sobretot hidratar-se i menjar. La gran diferencia entre el 2011 i el 2012 va ser que al 2012 vaig menjar als avituallaments i vaig acabar molt més sencer, tot i les horribles condicions atmosferiques que hi va haber.
I poca cosa més, a seguir mirant per internet i agafant consells d'aqui i d'allà per triar els que creguis que et poden anar millor com vaig fer jo fa 2 anys!
Molta sort!